La Capital de la Cultura Catalana Perpinyà 2008 potenciarà la relació de Catalunya Nord amb la resta del territori de parla catalana



Aquest dissabte a la tarda, dia 24 de febrer, la ciutat de Perpinyà s’ha convertit oficialment en la Capital de la Cultura Catalana 2008. Joan Pau Alduy, alcalde de Perpinyà, i Xavier Tudela, president de l’organització Capital de la Cultura Catalana, han signat l’acord de nominació d’aquest municipi de Catalunya Nord, de 115.000 habitants, pel qual es converteix en la cinquena Capital de la Cultura Catalana de la història després de Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006 i Lleida 2007.
 
La cerimònia, celebrada al Palau de Congressos de Perpinyà davant gairebé cinc-centes persones, ha comptat amb la presència del President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, de l’alcalde d’Amposta, Joan Maria Roig, del tinent d’alcalde de Cultura i president de l’Institut Municipal d’Acció Cultural de Lleida, Xavier Sàez, d’una àmplia representació de membres de l’ajuntament de Perpinyà, del representant de cultura a Catalunya Nord del govern de París, del director de la Delegació de la Vila de Perpinyà a Barcelona, Pascal Egret, i també, de representants d’altres municipis de Catalunya, com l’alcalde de Figueres, Joan Armangué, el tinent d’alcalde de l’ajuntament de Reus, Xavier Filella, el president del Consell Comarcal del Ripollès, Miquel Sitjar, el rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Antoni Giró, Josep Adolf Estrader, president de Televisió Sense Fronteres-TDCAT, que en serà televisió oficial i farà un seguiment exhaustiu de la capitalitat, Enric Frigola, directiu de Catalunya Ràdio, etc.
 
A l’acte de designació de Perpinyà com a Capital de la Cultura Catalana 2008 hi ha assistit una completa representació de la societat perpinyanesa, tant les entitats i persones que desenvolupen activitats específiques de promoció de la llengua i cultura catalana, com Òmnium Cultural, Arrels, l’Institut Català Comte Guifré, Casal Jaume I, la Bressola, Teresa Rebull, Jordi Pere Cerdà, alhora que entitats econòmiques, com la Cambra de Comerç, esportives, com el capità de l’equip de rugbi USAP, molt popular a Catalunya Nord i a tot l’Estat francès, etc.
 
Totes les persones que han intervingut en l’acte de nominació de Perpinyà com a referent cultural català de l’any vinent han posat èmfasi en el fet que la Capital de la Cultura Catalana 2008 significarà un augment dels lligams de tot ordre entre Catalunya Nord i la resta de territoris de llengua i cultura catalanes i, internament, un reforçament de la seva identitat catalana.
 
El President Benach ha fet referència als lligams històrics i de futur que hi ha entre les dues bandes del Pirineu; Joan Pau Alduy ha expressat que “la capitalitat és el reconeixement de la identitat catalana de Perpinyà”; Xavier Tudela ha declarat que “Perpinyà 2008 marcarà un abans i un després molt més positiu per a la ciutat i per Catalunya Nord”; Joan Maria Roig ha destacat que “Perpinyà com Amposta és territori cruïlla, que no frontera, i la seva capitalitat de la cultura permetrà traspassar fronteres administratives que no són ni reals ni afectives”; i Xavier Sàez ha recordat que “Lleida i Perpinyà tenen una relació històrica molt fraterna que amb les nostres respectives capitalitats culturals enfortirem encara més”.
 
Perpinyà realitzarà com a Capital de la Cultura Catalana 2008 un seguit d’activitats en els àmbits dels col.loquis, exposicions, concerts i espectacles, festes tradicionals, etc. La capitalitat s’articularà al voltant de la pacificació, de la pau i del pacifisme a través de la figura tutelar de l’Abat Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà (1008), creador de la “Pau i Treva” i figura cabdal per la seva ciència, ascetisme i talent diplomàtic. Al seu voltant s’esmentaran els personatges emblemàtics de la Catalunya del Nord que varen il.lustrar aquest concepte de recerca de la pacificació, com són Francesc Eiximenis, filòsof inventor de la pau social i que fou patriarca de Jerusalem; el rabí perpinyanès Al Meiri, gran promotor del diàleg religiós; Miquel Giginta, fundador de les cases de la misericòrdia; Geroni Cros, autor del primer escrit pacifista, així com Walter Benjamín i Pau Casals, intel.lectuals i.lustres del segle XX.

La ciutat de Perpinyà va ser elegida el 24 d’octubre de l’any passat com a Capital de la Cultura Catalana 2008 per un jurat constituït per Lluís Ferrer, rector de la Universitat Autònoma de Barcelona; Antoni Giró, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya; Francesc Xavier Grau, rector de la Universitat Rovira i Virgili; David Serrat, antic rector de la Universitat de Vic; Francisco Toledo, rector de la Universitat Jaume I de Castelló, i Imma Tubella, rectora de la Universitat Oberta de Catalunya.

La Capital de la Cultura Catalana s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior.


Discurs pronunciat per Ernest Benach

President del Parlament de Catalunya

L'any vinent ‚Äúel centre de l'univers‚Äù serà la capital de la cultura catalana.

He començat hiperbòlicament, amb paraules de Dalí, qui va situar en l'estació de tren d'aquesta vila el focus del pensament universal. Aquell, podríem dir,   fou un impuls ‚Äúgenial‚Äù per a Perpinyà.

Ara han estat l'impuls ‚Äúsocial‚Äù, l'impuls ‚Äúpolític‚Äù,   i l'impuls ‚Äúinstitucional‚Äù, els que no només han tornat a situar l'estació de tren en punt d'atenció internacional, amb un ambiciós projecte de reforma de la ciutat, sinó que, amb treball, amb decisió, amb il·lusió, han aconseguit que el 2008 la Vila de Perpinyà esdevingui la Capital de la Cultura Catalana.

És a dir, durant tot un any, la vila de Perpinyà, el que aquí es farà, la seva gent, seran el punt de referència principal d'una nació cultural de més de 12 milions de persones, persones que actualment pertanyen a diferents estats, però que se saben i se senten unides per un vincle més fort que qualsevol frontera política: unides per una cultura comuna, la cultura catalana.

Milions de persones agermanades per una llengua, milions de persones que tenen en comú vincles històrics, milions de persones que conformen una àrea social i econòmica potent, amb personalitat pròpia dins la nova Europa i el nou món del segle XXI.

Més enllà de fronteres estatals, tots els que formem part de la cultura catalana tenim paisatges comuns, tenim reptes comuns, i penso que, cada cop més, som conscients que el nostre futur passa per la capacitat de col·laborar, de generar sinèrgies, de sumar esforços en favor d'objectius també comuns, ja sigui en el marc de les comunicacions, de l'energia, del comerç o de la cultura. Col·laborar, cercar complicitats des de les institucions polítiques i de Govern, des de la societat civil, des del món associatiu, des del món empresarial. Tenir sempre present el que ens uneix, de Salses a Guardamar, de Fraga a Maó i l'Alguer.

N'és exemple d'aquest nou entorn de col·laboració el projecte de la capitalitat cultural. Un projecte que ens permet donar-nos a conèixer portes enfora amb molta més força. Però també, no menys important, una oportunitat per a que ens coneguem millor portes endins els diferents territoris de parla catalana, per a recuperar lligams, per a descobrir o recordar-nos a nosaltres mateixos.

En aquest sentit, ningú dubta que Perpinyà ha estat històricament referent fonamental de la Catalunya Nord. Però és prou coneguda la Catalunya Nord? Del que ara s'hi fa, quantes coses en desconeixem els que vivim sota els Pirineus, o els que viuen enllà la Mediterrània? Quantes emocions, coneixements, vivències, quanta riquesa vital hi podem trobar el 2008 si aprofitem l'oportunitat que ens oferirà aquesta capitalitat cultural?

I no oblidem que en l'àmbit cultural, tothom hi guanya, el que dóna i el que rep. Totes les cultures del món creixen amb la difusió, amb el contacte, amb la mirada de l'altre. I quina mirada hem de buscar primer si no és la d'aquests més de 12 milions de persones agermanats per la llengua catalana?

Es pot enfocar en termes de mercat, d'eficiència, d'eficàcia, de potencialitats de la producció i la indústria cultural. Però també podem parlar de lligams col·lectius invisibles, que expliquen l'emoció compartida per unes notes, uns colors, uns paisatges.

Al cap i a la fi, què es la cultura sinó l'expressió de l'ànima d'un col·lectiu, d'un poble, d'una nació. La cultura és l'expressió dels somnis, les pors, les il·lusions, les alegries i els fracassos. És el seny i la rauxa, la rutina i el trencament, el pensament i l'acció, totes elles marcades sobre el mapa del món amb paraules, amb pinzells, amb instruments tecnològics, amb el cos, amb les mans, també amb les rialles i els plors.

I en el cas de la cultura catalana, podem dir amb orgull i veu alta que ha fet grans aportacions a la cultura universal. En tots els àmbits. Fins i tot, com bé es destaca en el projecte de la capitalitat de Perpinyà, en la cultura de la pau i el diàleg.

És en aquesta Catalunya nord, a la ciutat de Toluges, on tingué lloc, al segle XI, la primera de les Assemblees de Pau i Treva. La demostració, en uns temps difícils, que els conflictes es poden resoldre amb diàleg, arribant a acords i compromisos.

Aquest esperit de diàleg, d'escoltar el que diu l'altre, ha fet de la nostra una cultura amb aportacions molt diverses, plena d'intercanvis, de barreja, i alhora, mantenint sempre elements propis, mantenint la nostra identitat.

En certa manera, la història ja ens ha preparat per a l'actual context de la globalització; per a nosaltres, culturalment, és un escenari ple d'oportunitats. Tenim molt a oferir al món.

Som una nació oberta, que a diferència d'altres no es caracteritza per voler imposar, sinó per voler ser.

És la història, és la nostra cultura, el que han fet de la tenacitat i la llibertat valors característics i irrenunciables, amb els que ara avancem en aquest nou món del segle XXI, un món de trobades, d'aliances, de recerca de camins de convivència, de camins de llibertat.

Amb la riquesa d'allò que conservem del nostre passat, amb els instruments del present, amb els somnis i les esperances del futur, fem política, fem vida, fem cultura, fem aquest camí que el 2008, per a tots nosaltres, té un punt de trobada obligatori: la Vila de Perpinyà.

Moltes gràcies.

Ernest Benach i Pasqual
President del Parlament de Catalunya
Perpinyà, 24 de febrer de 2007

24-02-2007


© Organització Capital de la Cultura Catalana 2002-2024