Sant Miquel de Cuixà ha estat elegit com la tercera meravella de Catalunya


Monestir de Sant Miquel de Cuixà

El Monestir de Sant Miquel de Cuixà, situat al peu del Canigó, a la Catalunya Nord, ha estat elegit per votació popular com la tercera meravella del patrimoni cultural material de Catalunya, després que en setmanes anteriors La Seu Vella de Lleida i el conjunt arqueològic de Tàrraco varen ser també elegits com una de les 7 meravelles de Catalunya. Sant Miquel de Cuixà ha aconseguit el 34% dels 2.117 vots emesos pels ciutadans, en aquesta iniciativa promoguda per l’organització Capital de la Cultura Catalana i Catalunya Ràdio.
 
De les catorze propostes de meravella posades a votació Sant Miquel de Cuixà amb un 34% dels vots i les esglésies romàniques de la vall de Boí, amb un 31% han estat les més votades. La resta de candidats s’han repartit el 35% restant de vots. Les altres dotze propostes eren l’antiga Abadia de Santa Maria de Gerri de la Sal, la Basílica de Santa Maria de Talló de Bellver de Cerdanya, la Catedral de La Seu d’Urgell, el Claustre i Santa Tomba d’Arles, el Crist de Sant Vicenç de la Llaguna, l’Ecomuseu de les Vall d'Àneu, l’Església de Sant Joan d’Isil, l’Església de Santa Maria d’Arties, l’Església Santa Maria de Covet, la Farmàcia Esteva de Llívia, el Monestir de Sant Martí del Canigó i el Museu d’Art Modern de Ceret.
 
El 879 es l’any que es va fundar Sant Miquel de Cuixà, des d’avui una de les set meravelles de Catalunya. El segle XI, Oliba, fill del comte de Conflent-Cerdanya, que l'any 1008 va ser abat de Ripoll i de Cuixà, bisbe de Vic i fundador de Montserrat, va promoure el 1026 la Treva de Déu contra les violències feudals, el que va reforçar el prestigi de l'abadia que esdevingué un lloc de pelegrinatge important.
 
Sota l'abat Gregori, cap el 1130, van construir el gran claustre de marbre rosa del Conflent, que és la primera manifestació dels tallers rossellonesos d'escultura romànica.
 
A la Revolució Francesa, l'Assemblea Nacional va decretar la nacionalització dels béns del clergat. El 1790, els darrers monjos van ser expulsats i l'abadia es va vendre com a bé nacional. Fou saquejat i els capitells del claustre desmuntats. Una part està actualment al museu de Nova York "The Cloisters".
 
El 1919, Cuixà va renéixer de les cendres. És comprat i posat a la disposició dels monjos cistercencs de Fontfreda que s'hi van quedar fins l'any 1965. Des de aleshores, hi resideix una comunitat de monjos benedictins vinguda de Montserrat, que hi continua la vida monàstica iniciada fa onze segles.
 
Sant Miquel de Cuixà és actualment el monument més interessant de l’arquitectura preromànica o del romànic inicial. Els elements més destacats són el claustre reconstruit, l’església de tres naus, la cripta i el campanar.
 
L’elecció de les 7 meravelles de Catalunya és una iniciativa impulsada i desenvolupada per l’Organització Capital de la Cultura Catalana i Catalunya Ràdio, en el marc de les activitats extraordinàries al que es realitza a les ciutats designades com a capital cultural (Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007 i Perpinyà 2008) i amb la voluntat de divulgar el patrimoni català d’una manera didàctica, pedagògica, lúdica i, alhora, motivar el coneixement i la visita als llocs seleccionats.
 
D’altra banda, fins diumenge vinent, a les dotze de la nit, es por participar en l’elecció de la quarta meravella del patrimoni cultural material de Catalunya, que correspondrà a Barcelona (comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental).
 
Per a fer-ho cal enviar un SMS al número 7217 escrivint CCC, deixar un espai en blanc, i després indicar el nom de la proposta de meravella votada (cost del missatge 1,20 € + iva). Més informació a www.ccc.cat
 
S’entén per meravella del patrimoni cultural material de Catalunya aquells indrets de valor excepcional, que representin una obra mestra de l'enginy creador humà; siguin un testimoni excepcional de l’arquitectura, l’escultura, la pintura, les arts monumentals o l’urbanisme, o bé un exemple eminent d'un tipus de construcció que il·lustri algun període de la història de Catalunya.
 
L’elecció de les set meravelles del patrimoni cultural de Catalunya pren com a referència les set meravelles del món antic, reconegudes universalment. Van ser la Gran Piràmide de Kheops a Gizeh, els jardins penjants de Babilònia, el Temple d'Àrtemis a Efes, l’Estàtua de Zeus a Olímpia, el Mausoleu de Mausol a Halicarnàs, el Colós de Rodes, i el Far d'Alexandria.
 
El calendari complert d’elecció de les 7 meravelles del patrimoni cultural material de Catalunya es pot consultar a www.ccc.cat, on també hi ha assenyalades les 100 propostes que opten a convertir-se en alguna de les 7 meravelles de Catalunya.

03-05-2007


© Organització Capital de la Cultura Catalana 2002-2017