Més de 15.000 persones de 484 localitats diferents han emès el seu vot per elegir els 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra

Una vegada superada la xifra dels quinze mil vots emesos, des de 484 municipis (parròquies en el cas d’Andorra), l’organització Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat) ha fet públic que la Diada de Sant Jordi, la sardana i els castells són, provisionalment, les primeres candidatures classificades en la campanya d’elecció dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra.
 
Aquesta iniciativa es desenvolupa amb la voluntat de promoure, divulgar, sensibilitzar i salvaguardar el ric patrimoni cultural immaterial català i andorrà.
 
Cent candidatures aspiren a convertir-se en un dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra. Fins el 31 de maig es pot votar, des de la pàgina web www.ccc.cat, per elegir els 10 tresors del patrimoni cultural immaterial català i andorrà.

La classificació provisional de l’elecció dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra és la següent:

Diada de Sant Jordi (8,61% dels 15.723 vots emesos fins el 14-05-2009)
Sardana (7,12)
Castells (6,98)
Nova Cançó (4,67)
Representacions de la Passió de Jesucrist (3,48)
Patrimoni Literari Català (3,10)
Escolania de Montserrat (2,94)
Foc de Sant Joan i flama del Canigó (2,82)
Pessebres figuratius i vivents (2,17)
Patum de Berga
Diables (2,07)
Pastorets (2,06)
Manaies, armats i estaferms (2,01)
Diada de l’Onze de Setembre (2,00)
Llegenda del Comte Arnau (1,97)
Correfocs (1,95)
Festa Major de Gràcia de Barcelona (1,93)
Festes de maig de Badalona-cremada del dimoni (1,86)
Jocs florals (1,85)
Raiers (1,83)
Mercat del Ram de Vic (1,79)
Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell (1,78)
Catalunya Exterior (1,75)
Diada de la Mare de Déu de Meritxell del Principat d’Andorra (1,74)
Fires de Sant Ponç (1,70)
Cant coral (1,59)

Les següents candidatures, presentades per ordre alfabètic, tenen, en aquesta primera classificació provisional, menys del 1,50% dels 15.723 vots emesos fins el 14-05-2009:

Aplec del Pi de les tres Branques
Artesania de l’alabastre de Serral
Artesania de la ceràmica i la terrissa catalana
Artesania de la cistelleria
Ball de bastons
Ball de gitanes
Ball de l’Óssa d'Encamp
Bestiari popular
Biodiversitat cultivada
Cagatió
Cant de la Sibil.la
Caramelles
Carnestoltes
Castanyada
Catifes de flors
Cavalcada de Reis
Concursos gossos d’atura
Correbous
Crema de falles al Pirineu
Curses de pontones o muletes de la Ribera d’Ebre
Dansa de Falgars
Dansa/festa de la Tornaboda de Gavà/Viladecans
Diada del Corpus
Els Traginers
Enramades
Festa d’en Tocasons de Taradell
Festa de la Candelera
Festa de la llana i el casament del pagès de Ripoll
Festa de la Misteriosa llum de Manresa
Festa de l'Arbre i Ball del Cornut de Cornellà de Terri
Festa de moros i cristians de Lleida
Festa de Sant Gil de Núria
Festa de Sant Magí de Tarragona
Festa de Santa Tecla de Tarragona
Festa del Pi de Centelles
Festa del Serpent de Manlleu
Festa Eth Haro de Les
Festa Major de Sant Feliu de Pallerols
Festa Major de Sant Pere de Reus
Festa Major de Vilafranca del Penedès
Festes de Sant Narcís de Girona
Festes del Tura d'Olot
Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega
Fires de Santa Llúcia
Garrotín
Gegants, nans i capgrossos
Goigs
Home dels nassos
Joc de bitlles catalanes
Joc del bòlit
Jota de les Terres de l’Ebre
L’ou com balla
Llegenda de Joan Sala “Serrallonga”
Llegenda de les Quatre Barres
Llegendes de dones d’aigua
Nadal
Navegació fluvial tradicional de l’Ebre
Processó de la Sang de Perpinyà
Processó del Sant Enterrament de Tarragona
Processó i la Dansa de la Mort de Verges
Processons marítimes de la Mare de Déu del Carme
Ral·li de cotxes d’època de Sitges
Rambla de Barcelona (ramblejar)
Romeria dels Fanalets de Sant Jaume de Lleida
Rumba catalana
So de la Cobla
Tècnica d’obtenció de la sal
Tècnica de fundició i ús de les campanes
Tècnica de l’elaboració del ciri
Trabucaires
Tradició grecoromana
Trementinaires
Tres Tombs
Via Crucis vivent de Sant Hilari Sacalm

La Patum de Berga serà automàticament un dels deu tresors del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i Andorra, atès que ha estat declarada Patrimoni Immaterial per la Unesco.
  
La Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat) s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior. El Parlament de Catalunya va donar el seu suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, l'any 2004. Fins ara, han estat elegides com a Capital de la Cultura Catalana: Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010 i Escaldes-Engordany 2011. Aquesta organització desenvolupa també campanyes de promoció i dinamització cultural. A més de l’actual sobre el patrimoni immaterial de Catalunya i Andorra, ha desenvolupat en el passat campanyes sobre el patrimoni cultural material de Barcelona i de Catalunya; sobre les persones més sàvies de Catalunya i entorn els personatges que més han influït en la cultura europea.
 
Els resultats d’aquestes campanyes han estat els següents:
Les 7 meravelles del patrimoni cultural material de la ciutat de Barcelona són: Sagrada Família, Església de Santa Maria del Mar, Palau de la Música Catalana, Casa Milà, Gran Teatre del Liceu, Casa Batlló i Torre Agbar; les 7 meravelles del patrimoni cultural material de Catalunya són: Sagrada Família de Barcelona, Conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida, Conjunt arqueològic de Tàrraco, Centre històric de Vic, Catedral de Girona, Monestir de Sant Miquel de Cuixà i Celler Cooperatiu de Gandesa; les 7 persones més sàvies de Catalunya són: Pompeu Fabra, Pau Casals, Ramon Llull, Antoni Gaudí, Narcís Monturiol, Tecla Sala i Enric Prat de la Riba; Els 50 personatges que més han influït en la cultura europea són Leonardo da Vinci, Shakespeare, Mozart, Einstein, Sòcrates, Goethe, Galileo Galilei, Carlemany, Erasme de Rotterdam, Dostoievski, ...).

13-05-2009