|
La Capital de la Cultura Catalana Figueres 2009 inaugura una exposició dedicada a Pep Ventura i la sardana
El Museu de l’Empordà de Figueres mostrarà fins el dia 1 de noviembre l’exposició Pep Ventura, abans del mite. Quan la sardana era un ball de moda , comissariada per Anna Costal i inaugurada aquest primer d’agost.
L’exposició és una visió trencadora de la trajectòria profesional del músic empordanès Pep Ventura, situant-lo en el context de la seva época i exposant per primera vegada partitures autògrafes, instruments del músic i materials sonors inèdits. Un viatge per la Figueres de mitjan segle XIX que, a ritme de sardana, vals i havanera, ens ensenya de quina manera els canvis polítics, socials i culturals vuitcentistes transformaren les practiques musicals arreu d’Europa. Una bona ocasió per compendre l’encaix de Pep Ventura en la construcción de l’imaginari del catalanisme polític en el moment històric de la construcción de les nacions a Europa.
Entre els objectes més destacats de l’Exposició, que està estructurada en quatre apartats, hi ha un disc de pedra enregistrat el 1908 per la cobla Antiga Pep de Figueres. El disc està considerat un dels primers enregistraments de músics catalans. Inclou Per tu ploro , estrenada poc abans de la mort del compositor, en la qual Ventura plorava per l'absència de Maria, la seva muller, morta el febrer de 1864.
L’alcalde de Figueres, Santi Vila, acompanyat del tinent d’alcalde Pere Casellas i el regidor de Cultura Ciro Llueca, i el president de l’organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela, han presidit el multitudinari acte d’inauguració, en el qual hi han participat també la directora del Museu de l’Empordà, Anna Capella, i la comissària de l’exposició, Anna Costal.
Josep Maria Ventura i Casas (Alcalá la Real, 1817 - Figueres, 1875), conegut popularment amb el nom de Pep Ventura, fou un músic i compositor que consolidà la sardana llarga i reformà la cobla donant-li amplitud. Fou un personatge popular a l'època com a emprenedor cap de cobla, prolífic compositor i destre tenora. Deixà escrites 312 sardanes llargues, moltes d'elles intitulades, un nombre important de curtes i moltes composicions corals. Del seu corpus, format per més de 550 peces, s'ha dit que conté dos mil temes musicals.
La Capital de la Cultura Catalana ( www.ccc.cat) s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior. El Parlament de Catalunya va donar el seu suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, l'any 2004. Fins ara, han estat elegides com a Capital de la Cultura Catalana: Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010 i Escaldes-Engordany 2011. Aquesta organització desenvolupa també periódicament campanyes de promoció i dinamització cultural. Entre altres ha desenvolupar campanyes sobre el patrimoni cultural material de Barcelona i de Catalunya; sobre les persones més sàvies de Catalunya; entorn els personatges que més han influït en la cultura europea i sobre el patrimoni immaterial de Catalunya i Andorra.
Resultats de les campanyes de promoció i difusió cultural de l’organització Capital de la Cultura Catalana:
Les 7 meravelles del patrimoni cultural material de la ciutat de Barcelona són: Sagrada Família, Església de Santa Maria del Mar, Palau de la Música Catalana, Casa Milà, Gran Teatre del Liceu, Casa Batlló i Torre Agbar; les 7 meravelles del patrimoni cultural material de Catalunya són: Sagrada Família de Barcelona, Conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida, Conjunt arqueològic de Tàrraco, Centre històric de Vic, Catedral de Girona, Monestir de Sant Miquel de Cuixà i Celler Cooperatiu de Gandesa; les 7 persones més sàvies de Catalunya són: Pompeu Fabra, Pau Casals, Ramon Llull, Antoni Gaudí, Narcís Monturiol, Tecla Sala i Enric Prat de la Riba; Els 50 personatges que més han influït en la cultura europea són Leonardo da Vinci, Shakespeare, Mozart, Einstein, Sòcrates, Goethe, Galileo Galilei, Carlemany, Erasme de Rotterdam, Dostoievski, ...); els 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra són: la Diada de Sant Jordi, la sardana, els castells, el Foc de Sant Joan i la Flama del Canigó; les representacions de la Passió de Jesucrist; els balls de Diables -diables+correfocs-; la Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, la Festa Major de Vilafranca del Penedès; la Festa de la Misteriosa Llum de Manresa i la Patum de Berga.
01-08-2009 |
