La Festa de la Misteriosa Llum de Manresa rebrà el reconeixement com a Tresor del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i Andorra el dia 26 d’agost

El Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa acollirà el dia 26 d’agost, a les 20.30 h., l’acte de lliurament a la Festa de la Misteriosa Llum de Manresa del diploma acreditatiu com a un dels 10 Tresors del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i Andorra, iniciativa promuguda en les darreres setmanes per l’organització Capital de la Cultura Catalana ( www.ccc.cat ) amb la voluntat de promoure, divulgar, sensibilitzar i salvaguardar el ric patrimoni cultural immaterial català i andorrà. Un total de 100 propostes van optar a convertirse en tresor del Patrimoni Cultural Immaterial. Elegits per votació ciutadana de 37.418 persones els 10 Tresors del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i Andorra són els següents:

— Diada de Sant Jordi
— Sardana
— Castells
— Foc de Sant Joan i la Flama del Canigó
— Representacions de la Passió de Jesucrist
— Balls de Diables -diables+correfocs-
— Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell
— Festa Major de Vilafranca del Penedès
— Festa de la Misteriosa Llum de Manresa
— Patum de Berga

L’acte públic de distinció a la Festa de la Misteriosa Llum de Manresa com a Tresor de Catalunya i Andorra se celebrarà en el marc de la Festa Major de la capital del Bages. El president de l’organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela, lliurarà a l’alcalde de Manresa, Josep Camprubí, i al president de l’associació de la Festa de la Misteriosa Llum de Manresa, Pere Garcia Ferrer, l’acreditació com a Tresor del Patrimoni Cultural Inmaterial de Catalunya i Andorra.
 
La Festa de la Misteriosa Llum de Manresa, que se celebra el 21 de febrer, commemora l'arribada d'un raig d'una llum misteriosa que, procedent de Montserrat, va arribar fins l'església del Carme, fet ocorregut durant el segle XIV.
 
Aquest succés  es va interpretar com un senyal diví, el qual va fer que el Bisbe de Vic, que s'oposava al pas, per terres del Bisbat, de la Sèquia que havia de portar l'aigua fins a  Manresa, canviés de parer i concedís aquest permís.
 
Aquesta Sèquia va permetre el desenvolupament de Manresa durant els segles posteriors i ha estat una de les obres civils més cabdal de la història del Bages.
 
La Capital de la Cultura Catalana ( www.ccc.cat ) s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior. El Parlament de Catalunya va donar el seu suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, l'any 2004. Fins ara, han estat elegides com a Capital de la Cultura Catalana: Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010 i Escaldes-Engordany 2011. Aquesta organització desenvolupa també campanyes de promoció i dinamització cultural. Entre altres ha desenvolupar campanyes sobre el patrimoni cultural material de Barcelona i de Catalunya; sobre les persones més sàvies de Catalunya; entorn els personatges que més han influït en la cultura europea i sobre el patrimoni immaterial de Catalunya i Andorra.
 
Resultats de les campanyes de promoció i difusió cultural de l’organització Capital de la Cultura Catalana:
Les 7 meravelles del patrimoni cultural material de la ciutat de Barcelona són: Sagrada Família, Església de Santa Maria del Mar, Palau de la Música Catalana, Casa Milà, Gran Teatre del Liceu, Casa Batlló i Torre Agbar; les 7 meravelles del patrimoni cultural material de Catalunya són: Sagrada Família de Barcelona, Conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida, Conjunt arqueològic de Tàrraco, Centre històric de Vic, Catedral de Girona, Monestir de Sant Miquel de Cuixà i Celler Cooperatiu de Gandesa; les 7 persones més sàvies de Catalunya són: Pompeu Fabra, Pau Casals, Ramon Llull, Antoni Gaudí, Narcís Monturiol, Tecla Sala i Enric Prat de la Riba; Els 50 personatges que més han influït en la cultura europea són Leonardo da Vinci, Shakespeare, Mozart, Einstein, Sòcrates, Goethe, Galileo Galilei, Carlemany, Erasme de Rotterdam, Dostoievski, ...); els 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra són: la Diada de Sant Jordi, la sardana, els castells, el Foc de Sant Joan i la Flama del Canigó; les representacions de la Passió de Jesucrist; els balls de Diables -diables+correfocs-; la Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, la Festa Major de Vilafranca del Penedès; la Festa de la Misteriosa Llum de Manresa i la Patum de Berga.

04-08-2009