Benvinguts

Juca Ferreira, ministre federal de Cultura de Brasil; Beto Sales, secretari adjunt d’Estat de Cultura del Districte Federal de Brasília; Celio Turino, secretari de programes i projectes culturals del ministeri de Cultura de Brasil; Silvestre Gorgulho, secretari d’Estat de Cultura del Districte Federal de Brasília; Gilberto Gil, anterior ministre de Cultura de Brasil; Xavier Tudela, president del Bureau Internacional de Capitals Culturals i de l’organització Capital de la Cultura Catalana, i Màrius Vendrell, director de l’organització Capital Brasileira da Cultura i delegat del Bureau al Brasil, en el despatx oficial del ministre de Cultura de Brasil, a Brasília.

Brasil, el cinquè país més poblat del món després de la Xina, l’Índia, els Estats Units i Indonèsia, elegirà en els propers dies la seva cinquena Capital Brasilera de la Cultura ( www.capitalbrasileiradacultura.org ) de la història, després que ja hagin exercit com a referent cultural d’aquest país, també el cinquè més extens del món després de Rússia, Canadà, els Estats Units d’Amèrica i la Xina, les següents ciutats:

Brasil és, probablement, el país amb una més gran barreja ètnica del món. La gran varietat de races existents, que fou creada inicialment a partir d’una base de nadius autòctons, va començar a fondre’s amb els colonitzadors portuguesos, francesos i holandesos i, principalment, amb l’arribada de pobles africans, portats inicialment com a esclaus per a treballar al camp. Posteriorment, la immigració massiva de pobles europeus i asiàtics va contribuir a augmentar aquesta immensa barreja de races i cultures que constitueixen avui la nació brasilera.

A finals de l’any 2003, i per iniciativa de Xavier Tudela, president de l’organització Capital de la Cultura Catalana ( www.ccc.cat ) i del Bureau Internacional de Capitals Culturals ( www.ibocc.org ), es va establir al Brasil el projecte de la Capital Brasilera de la Cultura (CBC), desenvolupada per l’organització Capital Brasilera de la Cultura, amb seu a São Paulo, i que té el suport del Ministeri Federal de Cultura i del Ministeri Federal de Turisme del Brasil.

El director de l’organització Capital Brasilera de la Cultura, Màrius Vendrell, ha manifestat que “la immensitat cultural i geogràfica del Brasil feia necessari pels propis ciutadans brasilers que, anualment, una ciutat fos el referent cultural per, d’aquesta manera, anar coneixent de manera més àmplia i completa l’enorme riquesa cultural del Brasil. Estem molt satisfets amb el resultat dels primers cinc anys d’existència de la Capital Cultural nacional del Brasil”.

De la seva banda, el president de la Capital de la Cultura Catalana i del Bureau Internacional de Capitals Culturals, Xavier Tudela, ha declarat que “en els darrers anys, Brasil s’està obrint al món de manera decisiva. Amb la seva Capital Brasilera de la Cultura se situa en una posició de lideratge en l’àmbit cultural internacional”

Xavier Tudela ha expressat també la seva satisfacció pel fet que la instauració de la Capital Cultural del Brasil hagi estat feta per catalans. “Crec que com a catalans hem de defensar i promoure la nostra llengua i cultura, història, realitat nacional, etc., però això no ha d’impedir que, també, fem aportacions al món. La Capital Brasilera de la Cultura és un exemple de la nostra contribució a la comunitat internacional”.

El Bureau Internacional de Capitals Culturals ( www.ibocc.org ), amb seu a Barcelona, ha creat i desenvolupa la Capital Americana de la Cultura, la Capital Brasilera de la Cultura, la US Capital of Culture i la Capital de la Cultura Catalana. Actualment està preparant també la implantació d’altres capitals culturals arreu del món. Pel desenvolupament de les diverses capitals culturals, aquest organisme de la societat civil compta amb un ampli suport institucional internacional: Parlament Europeu, Parlament Llatinoamericà, acreditació davant l’Organització dels Estats Americans (OEA), ministeris federals de Cultura i de Turisme del Brasil, Parlament de Catalunya, etc.
Els objectius del Bureau són els de promoure i desenvolupar les capitals culturals, proporcionar assessorament a institucions públiques i privades pel desenvolupament de projectes culturals i desenvolupar iniciatives culturals arreu del món com, per exemple, la promoció del patrimoni cultural material i immaterial internacional.

La Capital de la Cultura Catalana ( www.ccc.cat ) s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior. El Parlament de Catalunya va donar el seu suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, l'any 2004. Fins ara, han estat elegides com a Capital de la Cultura Catalana: Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010 i Escaldes-Engordany 2011. Aquesta organització desenvolupa també campanyes de promoció i dinamització cultural. Entre altres ha desenvolupar campanyes sobre el patrimoni cultural material de Barcelona i de Catalunya; sobre les persones més sàvies de Catalunya; entorn els personatges que més han influït en la cultura europea i sobre el patrimoni immaterial de Catalunya i Andorra.

Resultats de les campanyes de promoció i difusió cultural de l’organització Capital de la Cultura Catalana:
Les 7 meravelles del patrimoni cultural material de la ciutat de Barcelona són: Sagrada Família, Església de Santa Maria del Mar, Palau de la Música Catalana, Casa Milà, Gran Teatre del Liceu, Casa Batlló i Torre Agbar; les 7 meravelles del patrimoni cultural material de Catalunya són: Sagrada Família de Barcelona, Conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida, Conjunt arqueològic de Tàrraco, Centre històric de Vic, Catedral de Girona, Monestir de Sant Miquel de Cuixà i Celler Cooperatiu de Gandesa; les 7 persones més sàvies de Catalunya són: Pompeu Fabra, Pau Casals, Ramon Llull, Antoni Gaudí, Narcís Monturiol, Tecla Sala i Enric Prat de la Riba; Els 50 personatges que més han influït en la cultura europea són Leonardo da Vinci, Shakespeare, Mozart, Einstein, Sòcrates, Goethe, Galileo Galilei, Carlemany, Erasme de Rotterdam, Dostoievski, ...); els 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra són: la Diada de Sant Jordi, la sardana, els castells, el Foc de Sant Joan i la Flama del Canigó; les representacions de la Passió de Jesucrist; els balls de Diables -diables+correfocs-; la Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, la Festa Major de Vilafranca del Penedès; la Festa de la Misteriosa Llum de Manresa i la Patum de Berga.