La Festa de la Misteriosa Llum de Manresa rep la distinció de tresor del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra


Pere Garcia, Josep Camprubí, Xavier Tudela i Ignasi Perramon al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa.

El Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa ha estat l’escenari on la Festa de la Misteriosa Llum de Manresa ha rebut el reconeixement com a un dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra, elegits per votació ciutadana. L’acte ha estat presidit per l’alcalde de Manresa, Josep Camprubí, i hi ha assistit un nombrós públic, a més de molts regidors manresans.
 
El president de l’organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela, ha lliurat sengles diplomes d’acreditació com a un dels 10 tresors catalans i andorrans al president de l’Associació de la Misteriosa Llum de Manresa, Pere Garcia, i a l’alcalde de la ciutat, Josep Camprubí, en presència, també, del regidor de Cultura, Ignasi Perramon.
 
En el seu parlament Pere Garcia ha volgut agrair a tots aquells que durant segles han mantingut aquestes festes fins arribar a les festes de la llum actuals. Unes festes que s'han potenciat durant els darrers anys amb elements com la fira de l'Aixada, amb una forta implicació de les entitats de la ciutat. Pel president de l'Associació Misteriosa Llum la Festa és "indubtablement una festa amb valors", en la qual s'homenatja els manresans del segle XIV que, davant l'adversitat, van saber trobar una solució imaginativa als seus problemes de manca d'aigua, "fent que fins i tot el cel es fixés en la seva fe en un futur millor i els donés un cop de llum, perquè l'aconseguissin".
 
De la seva banda, Xavier Tudela ha definit com a èxit de ciutat l'obtenció d'aquest reconeixement. Un reconeixement que “que no s'hauria obtingut si no hagués estat per la campanya que s'havia desenvolupat des de diferents sectors de Manresa”.
 
Per a l'alcalde, Josep Camprubí, el reconeixement a la Festa de la Misteriosa Llum com a un dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra "situa Manresa al costat d'altres tradicions conegudes del país i aporta una doble responsabilitat a l'hora de vetllar i mantenir aquesta festa i fer-ne partícip la resta del país".
 
L’acte institucional d’acreditació a la Festa de la Misteriosa Llum de Manresa com a un dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra ha acabat amb una cantada col.lectiva dels Goigs de la Misteriosa Llum.
 
Cent candidatures optaven a convertir-se en un dels deu tresors del patrimoni cultural immaterial català i andorrà. Durant el passat mes de maig es van posar a votació ciutadana, en la qual van participar 37.418 persones, de 705 municipis catalans.
 
Els 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra són:

1) Diada de Sant Jordi
2) Sardana
3) Castells
4) Foc de Sant Joan i la Flama del Canigó
5) Representacions de la Passió de Jesucrist
6) Balls de Diables -diables+correfocs-
7) Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell
8) Festa Major de Vilafranca del Penedès
9) Festa de la Misteriosa Llum de Manresa
10) Patum de Berga
 
La Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat) s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior. El Parlament de Catalunya va donar el seu suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, l'any 2004. Fins ara, han estat elegides com a Capital de la Cultura Catalana: Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010 i Escaldes-Engordany 2011. Aquesta organització desenvolupa també campanyes de promoció i dinamització cultural. Entre altres ha desenvolupar campanyes sobre el patrimoni cultural material de Barcelona i de Catalunya; sobre les persones més sàvies de Catalunya; entorn els personatges que més han influït en la cultura europea i sobre el patrimoni immaterial de Catalunya i Andorra.

Resultats de les campanyes de promoció i difusió cultural de l’organització Capital de la Cultura Catalana:
Les 7 meravelles del patrimoni cultural material de la ciutat de Barcelona són: Sagrada Família, Església de Santa Maria del Mar, Palau de la Música Catalana, Casa Milà, Gran Teatre del Liceu, Casa Batlló i Torre Agbar; les 7 meravelles del patrimoni cultural material de Catalunya són: Sagrada Família de Barcelona, Conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida, Conjunt arqueològic de Tàrraco, Centre històric de Vic, Catedral de Girona, Monestir de Sant Miquel de Cuixà i Celler Cooperatiu de Gandesa; les 7 persones més sàvies de Catalunya són: Pompeu Fabra, Pau Casals, Ramon Llull, Antoni Gaudí, Narcís Monturiol, Tecla Sala i Enric Prat de la Riba; Els 50 personatges que més han influït en la cultura europea són Leonardo da Vinci, Shakespeare, Mozart, Einstein, Sòcrates, Goethe, Galileo Galilei, Carlemany, Erasme de Rotterdam, Dostoievski, ...); els 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra són: la Diada de Sant Jordi, la sardana, els castells, el Foc de Sant Joan i la Flama del Canigó; les representacions de la Passió de Jesucrist; els balls de Diables -diables+correfocs-; la Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, la Festa Major de Vilafranca del Penedès; la Festa de la Misteriosa Llum de Manresa i la Patum de Berga.

26-08-2009


© Organització Capital de la Cultura Catalana 2002-2024