La Capital de la Cultura Catalana s’incorpora al Patrimoni Digital de Catalunya


Dolors Lamarca i Xavier Tudela a la Biblioteca de Catalunya. (Fotografia: Oriol Miralles)

El president de l’organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela, i la directora de la Biblioteca de Catalunya, Dolors Lamarca, han signat un conveni pel qual aquesta organització s’incorpora al projecte Patrimoni Digital de Catalunya (“Padicat”).
 
La Biblioteca de Catalunya, com a responsable de compilar, processar i difondre el patrimoni bibliogràfic de Catalunya, desenvolupa el “Padicat”, que consisteix en capturar, processar i donar accés permanent a tota la producció cultural, científica i de caràcter general catalana produïda en format digital. En definitiva, l'objectiu és arxivar el web català, per a preservar aquest llegat per a les generacions futures.
 
Els beneficis d'un projecte de dipòsit digital a Catalunya abasten tots els sectors de la societat:
- Per a la ciutadania, accés obert i permanent als recursos que són fruit del coneixement i l'expressió dels creadors del segle XXI, ja siguin de caràcter cultural, educatiu, científic o administratiu, o comprenguin informació tècnica, jurídica, mèdica o d'un altre tipus.
- Per a les institucions, empreses, administracions i particulars que produeixen pàgines web a Catalunya, preservació de la pròpia producció i garantia d'accés, amb els condicionants que la llei regeix, als continguts i dissenys que, altrament, desapareixerien.
- Per al sistema bibliotecari, possibilitats infinites de cooperació amb la resta de biblioteques, arxius i museus de Catalunya i d’arreu del món.
 
Biblioteca de Catalunya (www.bnc.cat)
La Biblioteca de Catalunya, creada el 1907, ha exercit diferents funcions al llarg de la seva història, condicionada sovint pel context i la infraestructura bibliotecària existent al país. Els serveis bibliotecaris a Catalunya, especialment als àmbits de biblioteca pública i universitària, han experimentat una millora progressiva quantitativament i qualitativa, que va permetre als anys noranta a la Biblioteca consolidar el seu paper com a biblioteca nacional. La seva missió és recollir, conservar i difondre la producció bibliogràfica catalana i la relacionada amb l’àmbit lingüístic català, i vetllar per la conservació i la difusió del patrimoni bibliogràfic i mantenir la condició de centre de consulta i recerca científica de caràcter universal.
 
La Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat) s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior. L’any 2004, el Parlament de Catalunya va donar el seu suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris. Fins ara, han estat elegides com a Capital de la Cultura Catalana: Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010 i Escaldes-Engordany 2011. Aquesta organització desenvolupa també periódicament campanyes de promoció i dinamització cultural. Entre altres, ha desenvolupat campanyes sobre el patrimoni cultural material de Barcelona i de Catalunya; sobre les persones més sàvies de Catalunya; entorn els personatges que més han influït en la cultura europea i sobre el patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra.
 
Resultats de les campanyes de promoció i difusió cultural de l’organització Capital de la Cultura Catalana:
Els 7 tresors o meravelles del patrimoni cultural material de la ciutat de Barcelona són: Sagrada Família, Església de Santa Maria del Mar, Palau de la Música Catalana, Casa Milà, Gran Teatre del Liceu, Casa Batlló i Torre Agbar; els 7 tresors o meravelles del patrimoni cultural material de Catalunya són: Sagrada Família de Barcelona, Conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida, Conjunt arqueològic de Tàrraco, Centre històric de Vic, Catedral de Girona, Monestir de Sant Miquel de Cuixà i Celler Cooperatiu de Gandesa; les 7 persones més sàvies de Catalunya són: Pompeu Fabra, Pau Casals, Ramon Llull, Antoni Gaudí, Narcís Monturiol, Tecla Sala i Enric Prat de la Riba; Els 50 personatges que més han influït en la cultura europea són Leonardo da Vinci, Shakespeare, Mozart, Einstein, Sòcrates, Goethe, Galileo Galilei, Carlemany, Erasme de Rotterdam, Dostoievski, ...); els 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra són: la Diada de Sant Jordi, la sardana, els castells, el Foc de Sant Joan i la Flama del Canigó; les representacions de la Passió de Jesucrist; els balls de Diables -diables+correfocs-; la Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, la Festa Major de Vilafranca del Penedès; la Festa de la Misteriosa Llum de Manresa i la Patum de Berga.

22-09-2009


© Organització Capital de la Cultura Catalana 2002-2017