Sant Jordi, la sardana, els castells, el Foc de Sant Joan i la Flama del Canigó, la Passió, els balls de diables, la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, la Festa Major de Vilafranca del Penedès, la Festa de la Misteriosa Llum de Manresa i la Patum elegits com els 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra


L’Organització Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat) ha fet públic aquest dimecres, dia 10 de juny, que la Diada de Sant Jordi, la sardana, els castells, el Foc de Sant Joan i la Flama del Canigó, les representacions de la Passió de Jesucrist, els balls de diables, la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, la Festa Major de Vilafranca del Penedès, la Festa de la Misteriosa Llum de Manresa i la Patum han estat elegits per votació ciutadana com els 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra. Aquestes propostes, finalment guanyadores, han rebut el 45% del total de vots emesos.

Cent candidatures optaven a convertir-se en un dels deu tresors del patrimoni cultural immaterial català i andorrà. Durant tot el passat mes de maig es van posar a votació ciutadana, en la qual van participar 37.418 persones, de 705 municipis catalans i parròquies andorranes diferents, que van emetre 229.489 vots. Cada persona participant podia votar una o fins a deu de les propostes. També hi ha hagut vots emesos des de 46 països, procedents de catalans o andorrans residents a l’exterior.

La campanya d’elecció ciutadana dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra s’ha desenvolupat amb la voluntat de promoure, divulgar, sensibilitzar i salvaguardar el ric patrimoni cultural immaterial català i andorrà.

El president de l’organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela, ha valorat molt positivament el desenvolupament de la campanya d’elecció dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra. Xavier Tudela ha manifestat que “estem molt agradablement sorpresos i satisfets per la gran participació que hi ha hagut, el que ens ha permès a tots plegats conèixer millor el nostre ric patrimoni cultural immaterial. D’altra banda, a partir d’ara, farem accions nacionals i internacionals de promoció dels 10 tresors elegits, i del conjunt de les candidatures que hi optaven. Aspirem i esperem que cada tresor, i per extensió totes les candidatures, siguin portes d’entrada al coneixement de la nostra cultura”.

La classificació final de l’elecció dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra és la següent:

1) Diada de Sant Jordi (12,67% dels 229.489 vots emesos)
2) Sardana (9,41)
3) Castells (5,89)
4) Foc de Sant Joan i la Flama del Canigó (4,53)
5) Representacions de la Passió de Jesucrist (4,18)
6) Balls de Diables -diables+correfocs- (4,04)
7) Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell (2,17)
8) Festa Major de Vilafranca del Penedès (1,14)
9) Festa de la Misteriosa Llum de Manresa (1,09)
10) Patum de Berga

La Patum de Berga ha estat automàticament un dels deu tresors del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i Andorra, atès que va ser declarada Patrimoni Immaterial per la Unesco.

Les següents candidatures, presentades per ordre de votació, s’han classificat entre les posicions 11 i 40:

11) Patrimoni Literari Català
12) Nova Cançó
13) Pessebres figuratius i vivents
14) Pastorets
15) Escolania de Montserrat
16) Manaies, armats i estaferms
17) Diada de l’Onze de Setembre
18) Mercat del Ram de Vic
19) Festa del Pi de Centelles
20) Festa del Serpent de Manlleu
21) Festes de maig de Badalona-cremada del dimoni
22) Tradició grecoromana
23) Curses de pontones o muletes de la Ribera d’Ebre
24) Festes del Tura d'Olot
25) Aplec del Pi de les tres Branques
26) Diada de la Mare de Déu de Meritxell del Principat d’Andorra
27) Festa Eth Haro de Les
28) Dansa/festa de la Tornaboda de Gavà/Viladecans
29) Via Crucis vivent de Sant Hilari Sacalm
30) Processó i la Dansa de la Mort de Verges
31) So de la Cobla
32) Festa Major de Gràcia de Barcelona
33) Jocs florals
34) Raiers
35) Llegenda del Comte Arnau
36) Cataluna Exterior
37) Cant coral
38) Ball de bastons
39) Gegants, nans i capgrossos
40) Cagatió

Les següents candidatures, presentades per ordre alfabètic, s’han classificat entre les posicions 41 i 100:

Artesania de l’alabastre de Sarral
Artesania de la ceràmica i la terrissa catalana
Artesania de la cistelleria
Ball de gitanes
Ball de l’Óssa d'Encamp
Bestiari popular
Biodiversitat cultivada
Cant de la Sibil.la
Caramelles
Carnestoltes
Castanyada
Catifes de flors
Cavalcada de Reis
Concursos gossos d’atura
Correbous
Crema de falles al Pirineu
Dansa de Falgars
Diada del Corpus
Els Traginers
Enramades
Festa d’en Tocasons de Taradell
Festa de la Candelera
Festa de la llana i el casament del pagès de Ripoll
Festa de l'Arbre i Ball del Cornut de Cornellà de Terri
Festa de moros i cristians de Lleida
Festa de Sant Gil de Núria
Festa de Sant Magí de Tarragona
Festa de Santa Tecla de Tarragona
Festa Major de Sant Feliu de Pallerols
Festa Major de Sant Pere de Reus
Festes de Sant Narcís de Girona
Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega
Fires de Sant Ponç
Fires de Santa Llúcia
Garrotín
Goigs
Home dels nassos
Joc de bitlles catalanes
Joc del bòlit
Jota de les Terres de l’Ebre
L’ou com balla
Llegenda de Joan Sala “Sarrallonga”
Llegenda de les Quatre Barres
Llegendes de dones d’aigua
Nadal
Navegació fluvial tradicional de l’Ebre
Processó de la Sang de Perpinyà
Processó del Sant Enterrament de Tarragona
Processons marítimes de la Mare de Déu del Carme
Ral·li de cotxes d’època de Sitges
Rambla de Barcelona (ramblejar)
Romeria dels Fanalets de Sant Jaume de Lleida
Rumba catalana
Tècnica d’obtenció de la sal
Tècnica de fundició i ús de les campanes
Tècnica de l’elaboració del ciri
Trabucaires
Trementinaires
Tres Tombs

La Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat) s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior. El Parlament de Catalunya va donar el seu suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, l'any 2004. Fins ara, han estat elegides com a Capital de la Cultura Catalana: Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010 i Escaldes-Engordany 2011. Aquesta organització desenvolupa també campanyes de promoció i dinamització cultural. Entre altres ha desenvolupar campanyes sobre el patrimoni cultural material de Barcelona i de Catalunya; sobre les persones més sàvies de Catalunya; entorn els personatges que més han influït en la cultura europea i sobre el patrimoni immaterial de Catalunya i Andorra.

Resultats de les campanyes de promoció i difusió cultural de l’organització Capital de la Cultura Catalana:
Les 7 meravelles del patrimoni cultural material de la ciutat de Barcelona són: Sagrada Família, Església de Santa Maria del Mar, Palau de la Música Catalana, Casa Milà, Gran Teatre del Liceu, Casa Batlló i Torre Agbar; les 7 meravelles del patrimoni cultural material de Catalunya són: Sagrada Família de Barcelona, Conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida, Conjunt arqueològic de Tàrraco, Centre històric de Vic, Catedral de Girona, Monestir de Sant Miquel de Cuixà i Celler Cooperatiu de Gandesa; les 7 persones més sàvies de Catalunya són: Pompeu Fabra, Pau Casals, Ramon Llull, Antoni Gaudí, Narcís Monturiol, Tecla Sala i Enric Prat de la Riba; Els 50 personatges que més han influït en la cultura europea són Leonardo da Vinci, Shakespeare, Mozart, Einstein, Sòcrates, Goethe, Galileo Galilei, Carlemany, Erasme de Rotterdam, Dostoievski, ...); els 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra són: la Diada de Sant Jordi, la sardana, els castells, el Foc de Sant Joan i la Flama del Canigó; les representacions de la Passió de Jesucrist; els balls de Diables -diables+correfocs-; la Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, la Festa Major de Vilafranca del Penedès; la Festa de la Misteriosa Llum de Manresa i la Patum de Berga.

Veure el resum dossier premsa 10 Tresors del Patrimoni Immaterial de Catalunya i Andorra

10-06-2009


© Organització Capital de la Cultura Catalana 2002-2014