La Patum rebrà el 28 de novembre el reconeixement com a Tresor del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i Andorra


Tirabol. La Patum de Berga.

La Patum de Berga rebrà el reconeixement com a Tresor del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i Andorra el dissabte 28 de novembre, coincidint amb els actes del IV aniversari de la proclamació de La Patum com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. La cerimònia se celebrarà a les 13.00 h., a la sala d’actes de l’Ajuntament de Berga.
 
L’Organització Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat) ha desenvolupat enguany la campanya dels 10 Tresors del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i Andorra, amb la voluntat de promoure, divulgar, sensibilitzar i salvaguardar el ric patrimoni cultural immaterial català i andorrà. Un total de 100 propostes van optar a convertirse en tresor del Patrimoni Cultural Immaterial. Elegits per votació ciutadana de 37.418 persones, els 10 Tresors del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i Andorra són els següents:

- Diada de Sant Jordi
- Sardana
- Castells
- Foc de Sant Joan i la Flama del Canigó
- Representacions de la Passió de Jesucrist
- Balls de Diables -diables+correfocs-
- Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell
- Festa Major de Vilafranca del Penedès
- Festa de la Misteriosa Llum de Manresa
- Patum de Berga

Fins ara, s'han celebrat les cerimònies d’acreditació com a Tresor de Catalunya i Andorra de la Festa de la Misteriosa Llum de Manresa (26 d’agost); la Festa Major de Vilafranca del Penedès (28 d’agost), els Balls de Diables (5 de setembre) i les representacions de la Passió de Jesucrist (4 d’octubre).
 
La Patum (Albert Rumbo i Soler)
La Patum és una representació sacro-històrico-popular nascuda de les antigues representacions de teatre medieval, per bé que aglutinant, reinterpretant i reconduint atàviques celebracions paganes, que se celebra anualment a la ciutat de Berga durant la setmana de Corpus. El seu origen cal buscar-lo en els antics entremesos que desfilaven a les processons del Corpus i que estaven destinats a educar, moralitzar i alliçonar el poble per tal que aquest aprofundís en el coneixement de les Sagrades Escriptures. Amb el temps, aquests entremesos obtingueren entitat pròpia i guanyaren adeptes, més per la seva vessant lúdica que pel seu caràcter alliçonador. Això va donar pas a unes mostres festives, protagonitzades pels mateixos entremesos que participaven a la Processó, que acabaren conformant la Bulla o Bullícia del Santíssim Sagrament, nom antic de la festa que fou substituït pel de Patum al tombant del segle XIX.
            
Les comparses que actualment participen a la festa són el Tabal, els Turcs i Cavallets, les Maces, les Guites, l’Àliga, els Nans Vells, els Gegants, els Nans Nous i els Plens. El Tirabol, una dansa col•lectiva, posa el punt i final a la celebració.
 
La Patum, declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la Unesco destaca per ser la única Bullícia del Santíssim Sagrament que s’ha conservat a través dels segles. És una celebració singular, la pervivència de formes de teatre medieval que, a través de la festa, continuen vigents més de sis segles després. També cal remarcar la pròpia antiguitat de la festa i els seus elements, la continuïtat de la tradició, la concepció festiva mantinguda a través dels segles i alguns elements únics i singulars que acaben donant forma i particularitzant la celebració.
 
La Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat) s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior. El Parlament de Catalunya va donar el seu suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, l'any 2004. Fins ara, han estat elegides com a Capital de la Cultura Catalana: Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010 i Escaldes-Engordany 2011. Aquesta organització desenvolupa també periódicament campanyes de promoció i dinamització cultural. Entre altres ha desenvolupar campanyes sobre el patrimoni cultural material de Barcelona i de Catalunya; sobre les persones més sàvies de Catalunya; entorn els personatges que més han influït en la cultura europea i sobre el patrimoni immaterial de Catalunya i Andorra.

Resultats de les campanyes de promoció i difusió cultural de l’organització Capital de la Cultura Catalana:
Les 7 meravelles del patrimoni cultural material de la ciutat de Barcelona són: Sagrada Família, Església de Santa Maria del Mar, Palau de la Música Catalana, Casa Milà, Gran Teatre del Liceu, Casa Batlló i Torre Agbar; les 7 meravelles del patrimoni cultural material de Catalunya són: Sagrada Família de Barcelona, Conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida, Conjunt arqueològic de Tàrraco, Centre històric de Vic, Catedral de Girona, Monestir de Sant Miquel de Cuixà i Celler Cooperatiu de Gandesa; les 7 persones més sàvies de Catalunya són: Pompeu Fabra, Pau Casals, Ramon Llull, Antoni Gaudí, Narcís Monturiol, Tecla Sala i Enric Prat de la Riba; Els 50 personatges que més han influït en la cultura europea són Leonardo da Vinci, Shakespeare, Mozart, Einstein, Sòcrates, Goethe, Galileo Galilei, Carlemany, Erasme de Rotterdam, Dostoievski, ...); els 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra són: la Diada de Sant Jordi, la sardana, els castells, el Foc de Sant Joan i la Flama del Canigó; les representacions de la Passió de Jesucrist; els balls de Diables -diables+correfocs-; la Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, la Festa Major de Vilafranca del Penedès; la Festa de la Misteriosa Llum de Manresa i la Patum de Berga.

07-10-2009


© Organització Capital de la Cultura Catalana 2002-2017