La Capital de la Cultura Catalana es presenta davant 48 universitats d’Europa


Ajuntament de Vílnius (Lituània): Cristina Uriarte, vicerectora del campus de Guipúscoa de la Universitat del País Basc; Xavier Tudela, president de l’organització Capital de la Cultura Catalana; Míriam Peñalba, vicerectora de relacions internacionals de la Universitat del País Basc, i William Chambers, vicepresident de la Xarxa d’Universitats de les Capitals Europees de la Cultura i vicerector de la Universitat de Liverpool.

El president de l’organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela, ha presentat davant 48 universitats d’Europa la Capital de la Cultura Catalana i els municipis designats fins ara com a referent per a tot l’àmbit cultural i lingüístic català. La presentació, en anglès, de la capitalitat cultural catalana s’ha fet en el marc de la Conferència anual de la Xarxa d’Universitats de les Capitals Europees de la Cultura (University Network of the European Capitals of Culture –UNeECC-). Aquesta organització agrupa 48 universitats ubicades en ciutats que han estat, seran o volen ser capitals europees de la cultura. Enguany, la conferència s’ha celebrat a Vílnius (Lituània) ciutat que, juntament amb Linz (Àustria), es la Capital Europea de la Cultura 2009.
 
La UNeECC agrupa a les següents universitats europees:

Brussels Management School de Brussel.les (Bèlgica)
Col.legi d’Europa de Bruges (Bèlgica) i Varsòvia (Polònia)
Institut de Tecnologia de Cork (Irlanda)
Organització Cultural de la ciutat d’Atenes (Grècia)
Pontifícia Acadèmia de Teologia de Cracòvia (Polònia)
Universitat Agrícola de Cracòvia (Polònia)
Universitat Alfons X el savi de Madrid (Espanya)
Universitat Bahcesehir d’Istanbul (Turquia)
Universitat Bilgi d’Istambul (Turquia)
Universitat Caledonian de Glasgow (Escòcia, Regne Unit)
Universitat Catòlica de Lilla (França)
Universitat Complutense de Madrid (Espanya)
Universitat d’Anvers (Bèlgica)
Universitat d’Atenes (Grècia)
Universitat d’Avinyó (França)
Universitat d’Economia de Cracòvia (Polònia)
Universitat de Bolonya (Itàlia)
Universitat de Ciència i Tecnologia de Cracòvia (Polònia)
Universitat de Ciència i Tecnologia de Lilla (França)
Universitat de Ciències Aplicades de Hèlsinki (Finlàndia)
Universitat de Cork (Irlanda)
Universitat de dret de Lilla (França)
Universitat de Duisburg-Essen (Alemanya)
Universitat de Gènova (Itàlia)
Universitat de Lisboa (Portugal)
Universitat de Liverpool (Anglaterra, Regne Unit)
Universitat de Luxemburg (Luxemburg)
Universitat de Maribor (Eslovènia)
Universitat de Patres (Grècia)
Universitat de Pécs (Hongria)
Universitat de Salamanca (Espanya)
Universitat de Sibiu (Romania)
Universitat de Stavanger (Noruega)
Universitat Erasmus de Rotterdam (Holanda)
Universitat Fatih d’Istambul (Turquia)
Universitat Fernando Pessoa de Porto (Portugal)
Universitat FH Joanneum de Ciències Aplicades de Graz (Àustria)
Universitat FH Kufstein Tirol (Àustria)
Universitat Hope de Liverpool (Anglaterra, Regne Unit)
Universitat Isik d’Istambul (Turquia)
Universitat Johannes Kepler de Linz (Àustria)
Universitat Lessius d’Anvers (Bèlgica)
Universitat Mykolas Romeris de Vílnius (Lituània)
Universitat Rovira i Virgili de Tarragona
Universitat Tècnica d’Istambul (Turquia)
Universitat Tècnica de Vílnius (Lituània)
Universitat Yeditepe d’Istambul (Turquia)
Vesalius College de Brussel.les (Bèlgica)

El president de l’organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela, ha exposat en la seva intervenció que “la Capital de la Cultura Catalana és un projecte d’integració europea perquè s’adreça a quatre estats d’Europa (Espanya, França, Andorra i Itàlia) i permet visualitzar que a Europa la cultura uneix el territori i els ciutadans més enllà de les fronteres estatals”.

La Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat)
s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior. El Parlament de Catalunya va donar el seu suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, l'any 2004. Fins ara, han estat elegides com a Capital de la Cultura Catalana: Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010 i Escaldes-Engordany 2011. Aquesta organització desenvolupa també periòdicament campanyes de promoció i dinamització cultural. Entre altres ha desenvolupar campanyes sobre el patrimoni cultural material de Barcelona i de Catalunya; sobre les persones més sàvies de Catalunya; entorn els personatges que més han influït en la cultura europea i sobre el patrimoni immaterial de Catalunya i Andorra.

Resultats de les campanyes de promoció i difusió cultural de l’organització Capital de la Cultura Catalana:
Les 7 meravelles del patrimoni cultural material de la ciutat de Barcelona són: Sagrada Família, Església de Santa Maria del Mar, Palau de la Música Catalana, Casa Milà, Gran Teatre del Liceu, Casa Batlló i Torre Agbar; les 7 meravelles del patrimoni cultural material de Catalunya són: Sagrada Família de Barcelona, Conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida, Conjunt arqueològic de Tàrraco, Centre històric de Vic, Catedral de Girona, Monestir de Sant Miquel de Cuixà i Celler Cooperatiu de Gandesa; les 7 persones més sàvies de Catalunya són: Pompeu Fabra, Pau Casals, Ramon Llull, Antoni Gaudí, Narcís Monturiol, Tecla Sala i Enric Prat de la Riba; Els 50 personatges que més han influït en la cultura europea són Leonardo da Vinci, Shakespeare, Mozart, Einstein, Sòcrates, Goethe, Galileo Galilei, Carlemany, Erasme de Rotterdam, Dostoievski, ...); els 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra són: la Diada de Sant Jordi, la sardana, els castells, el Foc de Sant Joan i la Flama del Canigó; les representacions de la Passió de Jesucrist; els balls de Diables -diables+correfocs-; la Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, la Festa Major de Vilafranca del Penedès; la Festa de la Misteriosa Llum de Manresa i la Patum de Berga.

25-10-2009


© Organització Capital de la Cultura Catalana 2002-2017